Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

domingo, 29 de julio de 2012

LA MEVA NINA ANITA - MI MUÑECA ANITA

MI PADRE, MI HERMANO Y YO, EN EL CENTRO CON MI MUÑECA ANITA

 YO CON MI MUÑECA ANITA TENDRIA 6 O 7 AÑOS


 ¡QUE LINDA ERA MI MUÑECA!



BONES TARDES:
Oh quin record més dolç, ha tornat a la meva ment!.
Quan amb varen regalar una nina,  un matrimoni amics dels pares, els Sr.  y Sra. Mogas 
Jo sempre somiava tenir una nina que caminés.
I el día que me la varen reglarar, no vos podeu pensar el goig que vareig tindre.
I li vareig posar Anita, perque la Sra. aixi s´en deia.
La mare me la guardaba en la seva caixa i només me la deixaba treurer de quan en quan, perque no es trenqués.
Era una nina de  molt bona qualitat.
El seu cabell estaba confeccionat amb cabell natural i si la posaba dreta agafant-li les mans, la feia caminar i el seu cap giraba a dreta i esquerra.
Aquesta nina amb va durar molts anys, quan vareig ser més gran li crepaba el cabell i li feia monyo i la mare amb renyaba, perque deia que una nina tenia que ser una com una nena.
Sabeu ara m´agradaria tornarla a tindre, pero gracies a la magia de la fotografia la puc tornar a disfrutar al menys miran-la. 
Desde Valencia amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.


BUENAS TARDES:
¡Oh que recuerdo más bello ha vuelto a mi mente!
Cuando me regalaron una muñeca, un matrimonio amigos de mis padres, los Sr. y Sra. Mogas.
Yo siempre soñaba en tener una muñeca que andara. 
Y le puse Anita, porque la Sra. así se llamaba
Mi madre me la guardaba en su caja y sólo me la dejaba sacar de cuando en cuando, para que no se rompiera.
Era una muñeca de muy buena calidad .
Sus cabellos estaban confeccionados con pelo natural y si la ponia derecha cogiéndole las manos andaba y giraba la cabeza de derecha a izquierda.
Esta muñeca me duró muchos años, cuando fui más mayor le cardaba el pelo y la peinaba con moño y mi madre me reñía, porque decía que una muñeca tenía que parecer una niña.
Sabéis ahora me gustaría volver a tenerla, pero gracias a la magia de la fotografía la puedo volver a disfrutar al menos mirándola .
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

viernes, 27 de julio de 2012

TORNARAN ELS PICNICS? ¿VOLVERÁN LOS PICNICS ?



BON DIA:
Tornaran els picnics, com feian la familia Ulises?.
Vos poso aquesta simpática historieta, escanejada d´un TBO, que tinc de quan era petita.
Vos desitjo, PAU, AMOR , ARMONIA. 
BON CAP DE SETMANA .
SONRIURES, Desde Valencia amb carinyo  Montserrat Llagostera Vilaró


BUENOS DIAS:
¿Volverán los picnics, como hacian la familia Ulises? 
Os pongo esta simpática historieta escaneada de un TBO, que tengo de cuando era pequeña.
Os deseo, PAZ, AMOR Y ARMONIA .
BUEN FIN DE SEMANA.
SONRISAS, desde Valencia con cariño,Montserrat Llagostera Vilaró

miércoles, 25 de julio de 2012

M ´AGRADA LA GENT- ME GUSTA LA GENTE



BONES TARDES
Sabeu m´agrada la gent.
M´agrada agafar l´autobús i compartir la ruta amb persones que  no he vist mai.
Pero moltes vegades i trovo algú conegut i passem la ruta xerran.
M´agrada anar comprar a l´hora que amb trovo a les veines i en saludem.
Després a l´esperes de l´ambulatori, sempre trovo persones del barri i l´espera es fa més curta, això si parlo amb veu baixa.
I a Cáritas  de la Parróquia, quan faig l ´atenció primaria com a voluntaria, quina delicia tractar amb gent d´altres races i cultures.
Si, m´agrada la gent .
Per aixó avui  torno a posar aquest video.
PAU, AMOR I ARMONIA.
Desde Valencia amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró

BUENAS TARDES:
Sabéis me gusta la gente.
Me gusta coger el autobús y compartir la ruta con personas que no he visto nunca.
Pero muchas veces encuentro alguien  conocido y pasamos la ruta hablando.
Me gusta ir a comprar a la hora que me encuentro a las vecinas y nos saludamos.
En las esperas del ambulatorio, siempre encuentro a personas del barrio y la espera se hace más corta, esto si hablo en voz baja.
Y en Cáritas de mi Parróquia, cuando atiendo en atención primaria como voluntaria, que delicia tratar con gente de otras razas y culturas.
Si,  me gusta la gente.
Por esto hoy vuelvo a poner este video.
PAZ, AMOR Y ARMONIA
Desde Valencia con cariño, Montserrat  Llagostera Vilaró

sábado, 21 de julio de 2012

UNS DIES A MONTANEJOS-UNOS DÍAS EN MONTANEJOS

EL HOSTAL DONDE NOS HOSPEDAMOS

VISTA DESDE LA TERRAZA DEL HOSTAL

NOS APEAMOS UN MOMENTO DEL COCHE PARA RETRATAR DE LEJOS EL PUEBLO DE CIRAT


LA FUENTE DE LA PLAZA DEL PUEBLO DE CIRAT ES MUY PARECIDA A LA DE MONTANEJOS


AQUI ESTOY BAÑÁNDOME EN EL RIO MIJARES, UNA DELICIA. LOS PECES SE PASEABAN AL LADO DE MIS PIES
LA FUENTE DE LA PLAZA DEL PUEBLO DE MONTANEJOS, COMO ANTES HE EXPLICADO, LA DE CIRAT ES MUY PARECIDA A ÉSTA.
EN LA IGLESIA DEL PUEBLO DE MONTANEJOS ESTÁ LA IMAGEN DE LA VIRGEN DE MONTSERRAT

AQUI YO,  TODA MEDITATIVA CONTEMPLANDO LA BELLEZA DEL PAISAJE
¡QUÉ POCO FOTOGÉNICA QUE SOY, JA,JA...!

BONA NIT:
He passat uns díes preciosos al poble de Montanejos, junt amb el meu marit, dos dels meus fills i  la parella  d ´un d ´ells.
Hem estat hospedats a l´Hostal Ovidio, ens han donat un tracte estupendo i els menjars abundants i molt bons i casolans.
Quina preciositat un poble de montanya banyat per el riu Mijares!.
També ens acostarem al poble de Cirat.
Aci teniu unes fotografies.
PAU, AMOR I ARMONIA.
Desde Valencia amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.

BUENAS NOCHES:
He pasado unos días preciosos en el pueblo de Montanejos, junto con mi marido, dos de mis hijos y la pareja de uno de ellos.
Hemos estado hospedados en el Hostal Ovidio, quienes nos han dado un trato estupendo y las comidas muy buenas,  abundantes y caseras .
¡Qué preciosidad, un pueblo de montaña, bañado por el rio Mijares!. 
También nos acercamos al pueblo de Cirat
Aquí tenéis unas fotografías.
PAZ, AMOR Y ARMONIA.
Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró



viernes, 13 de julio de 2012

DEDICAT A UN SOÑADOR EN LAS CUMBRES-DEDICADO A UN SOÑADOR EN LAS CUMBRES

HE HECHO ESTA FOTOGRAFIA, DE UNA FIGURITA QUE TENGO EN CASA.

BON DIA:
Avui dedico aquesta entrada a un amic  bloguer, que es escriptor, excursionista, amant de la natura i que amb raó  está trist degut  als incendis dels boscos de Valencia.
Es diu Luis Gispert el seu blog UN SOÑADOR EN LAS CUMBRES, bueno veig que ara es diu POR SENDEROS SIN DESTINO http://senderismogispert.blogspot.com 

Endevant Luis, tornaran a repoblarse els boscos i resurgiran de les cendres, amb la col-laboració dels forestals,  com l´Ave Fenix , no ens quede més que l´esperança,.
PAU I BE.
Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat


BUENOS DIAS:
Hoy dedico esta entrada a un bloguero que es escritor, excursionista, amante de la naturaleza y que con razón  está triste debido a los incendios de los bosques de Valencia.
Se llama Luis Gispert y su blog UN SOÑADOR EN LAS CUMBRES, bueno veo que ahora se llama POR SENDEROS SIN DESTINO
http://senderismogispert.blogspot.com 

Adelante Luis, volverán a repoblarse los bosques y resurgirán de las cenizas como el Ave Fenix, con la colaboración de los forestales, no nos queda más que la esperanza.
PAZ Y BIEN.
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró
 

miércoles, 11 de julio de 2012

DEDICAT A TOTES LES MARES I PARES-DEDICADO A TODAS LAS MADRES Y PADRES

HE ESCANEADO ESTA POSTAL QUE COMPRÉ EL OTRO DÍA

BONA NIT:
Dedicat a totes les mares i pares ,
Encare que els fills i filles tinguin l´edat que tinguin, sempre serán els nostres fills i filles.
PAU I BE.
DOLÇOS SONS
Desde Valencia amb carinyo, Montserrat llagostera Vilaró

BUENAS NOCHES:
Dedicado a todas las madres y padres.
Aunque los hijos e hijas tengan la edad que tengan, siempre serán nuestros hijos e hijas.
PAZ Y BIEN
DULCES SUEÑOS
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró
 

viernes, 6 de julio de 2012

ELS VALORS I L´EDUCACIÓ-LOS VALORES Y LA EDUCACIÓN

ESCANEADA DE UNA POSTAL QUE TENGO EN CASA

BONA NIT:
L´altre día vareig comprar aquesta postal a la llibreria S. Pablo de Valencia.
Jo ja tinc els fills grans.
Penso que cada día es més dificil l´educació, per la falta de valors.
Aci on visc, de vegades a la Plaça, les criatures tiran els papers a terra, o si  els hi crides l´atenció perque tiran les pilotes contra una porta de ferro d´alguna planta baixa, a sobre males contestacions i les mares tan fesquetas xerran.
Jo sóc bastan condescenden, pero hi ha coses que son de caixó de sastre.
Les noietes dient "tacos" pirtxor que els carreters d´avans. 
I tots són "tios i tias" sense nebots.
En fi no voldria que penssesiu que sóc "carca", pero es que fins i tot els professors s´els hi falta el respecte i a sobre alguns pares encare defenssen els fills.
I sabeu una coae avans potser teniam menys conexements pero de valors en teniam moltíssims.
Jo  amb vaig casar els 20 anys, pero ja era una persona plena de responsabilitat i de valors.
FELIÇ CAP DE SETMANA
Desde Valencia amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró

BUENAS NOCHES:
Al otro día compré es postal en la librería S.Pablo de Valencia.
Yo ya tengo los hijos mayores.
Pienso que cada día es más dificil la educación por la falta de valores.
Aquí donde vivo, a veces en la Plaza, las criaturas tiran papeles en el suelo, o si les llama la atención porque tiran un balón en una puerta de hierro de una planta baja, encima malas contestaciones  y las madres tan fresquitas charlando.
Yo soy bastante condescendiente, pero hay cosas que son de cajón de sastre.
Las chiquitas diciendo "tacos" peor que los carreteros de antes.
Y todos son "tios y "tías" sin sobrinos.
En fin yo no querría parecer "carca", pero es que hasta a los profesores les faltan el respeto y encima a algunos padres aún defienden a sus hijos.
Y sabéis una cosa antes quizá teníamos menos conocimientos per de valores teníamos muchísimos.
Yo me casé con 20 años, pero ya era una persona llena de responsabilidad y de valores.
FELIZ FIN DE SEMANA
 Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró  


miércoles, 4 de julio de 2012

AVANS D´ANAR A DORMIR, UNA DOLÇA CANÇÓ- ANTES DE IR A DORMIR, UNA DULCE CANCIÓN



BONA NIT:
Son les 23 h.
He buscat aquest video del grup Mocedades del any 1973.
Es una cançó que sempre m´emocionat.
Aci teniu la lletra.
DOLÇOS SONS.
Desde Valencia amb carinyo, Montserrat

BUENAS NOCHES:
Son las 23 h.
He buscado este video del grupo Mocedades del año 1973.
Es una canción que siempre me ha emocionado
Aquí tenéis la letra.

ERES TÚ

Como una promesa, eres tú, eres tú,
Como una mañana de verano.
Como una sonrisa, eres tú, eres tú
Así, así, eres tú
(Algo así eres tú)

Toda mi esperanza, eres tú, eres tú.
Como lluvia fresca en mis manos
Como fuerte brisa, eres tú, eres tú
Así, así, eres tú.

Eres tú como el agua de mi fuente
(algo así  eres tú)
Eres el fuego de mi hogar
Eres como el fuego de mi hoguera)
Eres tú el trigo de mi pan.

Como mi poema, eres tú, eres tú
Como una guitarra en la noche,
todo mi horizonte eres tú, eres tú
Así, así, eres tú.

Eres tu como el agua de mi fuente
  (algo así eres tú) 
Eres tú el fuego de mi hogar
Eres tú como el fuego de mi hoguera
eres tu el trigo de mi pan.

Eres tú...


 
DULCES SUEÑOS.
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró
 

lunes, 2 de julio de 2012

UNA MICA D´ALEGRIA-UN POCO DE ALEGRIA


ESTA TARDE HE HECHO ESTAS DOS FOTOGRAFIAS DE ESTAS JARDINERAS QUE TENGO EN LA TERRACITA

BONA NIT.
A la meva terraceta degut al vent no amb duren gaire les plantes.
Pero l´altre día vareig comprar aquestas sencillas floretes que no se com es diuen pero fan molts colors i semblan fortes, les tinc a ran de terra, amb jardineras, per protegirles del vent, encare que ara tinc el toldo baixat, per la calor.
A mi m´agrada posari figuretes, per donar alegria.
Sabrieu dir-me el nom d´aquestes floretes?. En una mateixa planta surten de varios colors.
Semblan fortes a veurer si amb duren. 
A la nit es tanquen i el dematí s´obren
El que passa que atrauen formigues voladores.
PAU, AMOR, ALEGRIA I ARMONIA, vos desitjo de tot cor.
Desde Valencia amb carinyo, Montserrat

BUENAS NOCHES
En mi terracita, debido al viento no me duran mucho las plantas.
Pero el otro día compré estas sencillas florecitas que no se como se llaman per salen de muchos colores y parecen fuertes, las tango a ras de tierra con jarineras, para protegerlas del viento, aunque ahora tengo el toldo bajado, por la calor.
A mi me gusta ponerles figuritas, para dar alegría.
¿Sabriais decirme el nombre de estas florecillas?. En una misma planta salen varios colores.
Parecen fuertes, a ver si me duran. 
Por la noche se cierran y por la mañana se abren.
Lo que pasa es que atraen a las hormigas voladoras.
PAZ, AMOR, ALEGRIA Y ARMONIA, os deseo de todo corazón.
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró 

 

domingo, 1 de julio de 2012

AVUI A VALENCIA FA UN CEL TRIST-HOY EN VALENCIA HAY UN CIELO TRISTE

A LAS 11 DE LA MAÑANA HE HECHO ESTAS FOTOGRAFIAS, DE DETRÁS DE CASA, DONDE ESTÁ EL POLIDEPORTIVO.

BON DIA:
El Cel de Valencia está trist i jo estic dolguda, per els incendis que fa dos díes s´iniciaren a Cortes de Pallás, Dos Aguas, Turis, i altres pobles de la comarca.
Pateixo per les persones que hen perdut tant i per els arbres i les vegetecions cremades.
Ha sigut un mal incalculable. 
Com he captat en aquestes fotografies, a darrera de casa, el cel está d´un color cendra, com les cendres en que s´ha convertit tanta vegetació.
Ai Deu meu jo voldría que plugués!!!. 
Que plogués fort per acabar de apagar aquests incendis.
PAU I BE. 
Desde Valencia amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.


BUENOS DIAS
El Cielo de Valencia está triste y yo estoy dolida, por los incendios que hace dos días se iniciaron en Cortes de Pallás, Dos Aguas, Turis, i otros pueblos de la comaeca.
Sufro por las personas que han perdido tanto y por los árboles y vegetaciones quemadas.
Ha sido un daño incalculable.
Como he captado en estas fotografías, detrás de mi casa, el cielo está de un color ceniza, como la ceniza en que se ha convertido tanta vegetación.
¡¡¡Ay Dios mío, yo querría que lloviera!!!.
Que lloviera fuerte para terminar de apagar estos incendios.
PAZ Y BIEN
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró