Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

sábado, 28 de marzo de 2009

LA LLUISA I JO, AMIGUES PER SEMPRE


LA LLUISA I JO, UN DIUMENGE DE RAMS, CREC QU´ERA L´ANY 1965, TINDRIE UNS 16 ANYS

AQUESTA FOTOGRAFIA ES DE L´ULTIMA VEGADA QUE ENS VAREM VEURE LA LLUISA I JO , ESTA FETA A SANT VICENS DELS HORTS, EN UNA ANADA A BARCELONA.





Bones tardes:
Aquest migidia he rebut dos fotografies que m´enviat la meva amiga Lluisa.
I aquesta entrada de blog li dedico a ella.
En aquest moment mentres escric, venen el meu pensament tans i tans records.
Aquell día del mes d´Octubre de l ´any 1961, quan a Oficinistes, vàrem coincidir a la mateixa classe. Totes dues teniam 12 anys.
I jo quan pujà en el metro a l éstaciò de la Pza. de Catalunya.Una noieta, amb va dir:
-No amb coneixes?', anem a la mateixa classe.
I aleshores vàrem començar a ser amigas.
Totes dues viem al Barri de Gràcia ella el carrer de l´Oro i jo a Menéndez y Pelayo(Torrent de l´Olla).
Al cap d´un temps vàrem començar a sortir juntas els diumenges.
I quedaban per anar a Missa a la Parròquia de Sant Joan Baptiste.
Normalment anavem a la Pza de Sant Jaume a ballar sardanes.
I tambè de vegades anaven a veure algún espectacle al Orfeò Gracienc, o al Cine o Teatre al Centro Lluisos de Gràcia.

Ja mes grandetas.Vàren començar a anar a ballar el Club Helena de Gràcia.

Era un Centre molt familiar, on tambè a mès de ball i feian Cine i Teatre i quan ens cansavem de ballar.entrvan a la Sala a veure pel-liculas.Tot entrava dintre el mateix preu recordo que l´ntrada valia 50 Pts.

La primera vegada que vàrem anar al Club Helena, teniam 16 anys.

Era el día 16 d´Abril de l´any 1965, Diumenge de Pascua.

I amb quina il-lusiò que teniam¡¡¡

Desprès, més endavant vàrem sorti cadasq´una per la seva banda amb algún noi., i jo tambè amb vareig apuntar a la Colla Sardanista Vallvidrera. Temps desprès tornarem a sortir juntas, alternan les sardanes amb El Club Helena.

Fins que vareig coneixe al Gabriel.

Ella tambè va vindre al meu casament.

Desprès a Barcelona, ens veïam alguna vegada, fins que al vindre a viure jo a Valencia, nomès ens comunicavem per telèfon.

Pero ara fa pocs anys, en una anada a Barcelona, ens vàrem retrobar i el Gabriel ens va fer una foto juntas.

L´Internet, per mi és meravellòs, perque gràcies aquest invent, tinc contacte amb ella quasi tots els días, per mitjà dels emails.





ES UN GOIG AMIGA MEVA,



AMB TU POGUÉ RECORDAR



AQUELLS ANYS DE JUVENTUD



QUE TANT BÉ ENS HO VEM PASSAR



Aquest migdia, desseguida que hi rebut les fotografies le telefonat i li he dit que avui la meva entrada li dedicaria amb ella
.
Per acabar, desitjo de tot cor, PAU IBE.
Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró




viernes, 27 de marzo de 2009

PER TU PLORO


FOTOGRAFIA ESCANEJADA DEL LLIBRE-JOAN MARAGALL- OBRES COMPLETES-EDITORIAL SELECTA DE BARCELONA

Bon día:


Aci, sentada devant de l´ordenador. I com homenatge a l ´Estaciò de la Primavera.Amb poso a copiar la lletra de la poesia del gran poèta i escriptor català que va ser JOAN MARAGALL


PER TU PLORO


(Sardana)


ANEM A LA MUNTANYA,-QUE ARA VE EL BON TEMPS;

VE LA PRIMAVERA,-VE LA PRIMAVERA,

LA-LARALA-LA-LA-LA-LA,

HORES D´ALEGRIA, HORES DE TRISTOR.

AI DEL QUE SE´N VA I NO TORNARÀ!

TAMBÉ MÉS AI! DEL QUI PERD L´AMOR!

LA-LA-LA TAMBÉ MES AI! DEL QUI PERD L´AMOR!


ADÉU, ROSA D´ABRIL!,

ADÉU ROSA ENCARNADA!

DEMÀ, LLUNY DEL TEU ROSER,

D´ENYORAMENT ME MORIRÉ.


QUAN TE DIRAN LA MEVA FI,

PLORA PER MI, QUE PER TU PLORO;

PLORA PER MI MES DOLÇAMENT,

QUE AMARGAMENT NO ÉS EL TEU PLOR,


EIXUGA EL PLOR, NO P`LORIS GAIRE,

QUE ET MERCIRIA EL EL PAS DE L´AIRE.

NO PLORIS GENS; NO PLORIS, NO,

PER TU I PER MI, JO, QUE JA EN SÉ,

BÉ PUC PLORAR MELLOR.

LA-LARALA-LA.


Que tingueu un día PLE DE PAU, AMOR I ARMONIA.Vos desitjo desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

jueves, 26 de marzo de 2009

UNA HISTORIETA DE LA REVISTA PATUFET DEL ANY 1970

UNA PAGINA D´HUMOR DE LA REVISTA PATUFET DE L´ANY 1970

Bones tardes:

Tot just he acabat de dinar i he tret la taula, m´en he anat cap a l llibreria i he agafat un volum, on tinc encuadernades revistas d´en PATUFET DE L´ANY 1970.

Aleshores vivia a Barcelona, tenia 21 anys i era recent casada.

I ara estic molt contenta d´haver guardat totes les revistas i haver-las fet encuadernar.

Per mi aquestas petites coses sòn tresors.

Sobretot vivin a València.

Quanta cultura, hi havia a la REVISTA PATUFET, desde entrevistas a escriptors, deportistas, i moltes pàgines d´humor.I tambè hi participaba, entre altres D. RAMON FOLCH I CAMARASA, amb les seves HISTORIES POSSIBLES.Aquest escriptor es fill del tambè escriptor D. JOSEP MARIA FOLCH I TORRES, de qui jo de petita, vareig llegir molts llibres.Entre ells LES AVENTURES D´EN MASSAGRAN

Jo de tant en tant, hi poso en el meu blog, alguna pàgina.

I mireu, la historieta que hi poso avui, encare que fa 39 anys que la vàren publicar, jo me la miro i la trovo actual.

I amb un sonriure, vos desitjo desde Valencia, amb carinyo, PAU, BE I BON HUMOR.

Montserrat Llagostera Vilaró

miércoles, 25 de marzo de 2009

UNA MANERA DE RELAXARME

AQUEST PETIT OCELL ES DIU PASSERELL. ES MOLT BONIC.


Bon día: són le 12,30 del migdia.

Ja he posat l´olla el foc.

Avui faig escudella.

Mentres es va fent amb poso a escriure.

Ara fa una estona que he tornat del "Mercadito" que fan els dimecres, aprop de l´Avinguda del Cid de València. Allà es troba de quasi tot.

Plantes, vestits, sabates, lencerida, roba interior, caçoles de fang, cortines etc..

I quand hi acabat de comprar unes coses que amb feïan falta.

Jo sempre dic que comprar perque si, no es econòmic.

He tornat a casa caminant, i mentres pasejava, tranquilament per la Av. del Cid, les meves orelles anaven atentes els sonidos.

I es que l ´atenciò, tambè es una manera de meditar i de disfrutà de PAU INTERIOR.

Sobretot, jo procuraba escoltar el cant dels ocells. A l´Avinguda del Cid i han arbres i a les seves branques ocellets.

Encare que hi hagi tràfic de cotxes, si es presta molta atenciò, el cant de aquestas aus, es percebeix i la veritat es que es un règal, que distreu de les preocupacions i els problemes .Doncs si tenim la ment serena, les solucions es troven mès aviat.

Semble mentida, quan estem athens a el que estem fent les coses son mès gratificants.

El començar a pensar en moltes coses a la vegada, el que fa es crea strès ansietat, i al final no serveix per rès.

Encare que hi han dìes que Dèu ni dò, la de coses que una porta al cap.

Bueno doncs acabo per avui o hui.

Desde Valencia vos desitjo amb carinyo, PAU, AMOR I SERENITAT.

Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 24 de marzo de 2009

UNA RECETA A MI MANERA

ESTE PESCADO AZUL, SE LLAMA CABALLA. Y ES MUY ECONOMICO.

Buenas tardes:

Como estamos en época de crisis.Hoy os invito a leer, como hoy he cocinado a mi manera una comida a base de pescado azul, la caballa, que junto con unos pocos mejillones, me ha quedado la mar de sabrosa.


INGREDIENTES PARA CUATRO PERSONAS:




3 CABALLAS GRANDES, TROCEADAS


1/2 Kg. DE MEJILLONES


4 TOMATES MADUROS


2 CEBOLLAS


AJO Y PEREJIL


UNA PIZCA DE PIMENTON PICANTE, O DULCE


1 CUCHARADA DE VINO BLANCO.


1 HOJA DE LAUREL


AGUA PARA HACER EL CALDO


ACEITE DE OLIVA


FIDEOS FINOS




HE LAVADO BIEN LAS CABALLAS, PREVIAMENTE TROCEADAS, Y LAS HE PUESTO A ESCURRIR.


LOS MEJILLONES TAMBIEN LOS HE LIMPIADO BIEN Y ABIERTO AL VAPOR .


APARTE EN UNA CAZUELA DE BARRO, PONGO ACEITE QUE CUBRA, TODO EL FONDO Y LO CALIENTO.


A CONTINUACION, FRIO LIGERAMENTE LA CABALLA, SOLO VUELTA Y VUELTA Y LO SEPARO EN UN PLATO.


PONGO LA CEBOLLA PREVIAMENTE RALLADA Y ESPERO QUE ESTE DORADITA.


AÑADO LOS TOMATES NATURALES, QUE PREVIAMENTE HE TRITURADO.


A FUEGO LENTO DEJO QUE SE VAYA FRIENDO.


AÑADO EL AJO Y EL PEREJIL, BIEN PICADITOS.


LA PIZCA DE PIMENTON PICANTE O DULCE, A GUSTO DEL CONSUMIDOR


CONTINUO HACIENDO EL SORFRITO A FUEGO LENTO Y LE PONGO UNA CUHARADITA DE VINO BLANCO.


AÑADO LA CABALLA Y LOS MEJILLONES CON 1/2 CASCARA.


EN UNA OLLA APARTE HE CALENTADO EL AGUA, 1 LITRO O MÁS A GUSTO DEL CONSUMIDOR. LA TIRO A LA CAZUELA, AÑADO LA HOJA DE LAUREL Y SAL.


DEJO QUE HIERVA UNOS 10 MINUTOS,SEPARO LA CABALLA Y LOS MEJILLONES Y TIRO LOS FIDEOS. LA CANTIDAD DEPENDE SI LO QUEREIS CALDOSO O ESPESO. COMO A UNOS NOS GUSTA CALDOSO Y A OTROS ESPESO, YO PREFIERO HACERLO EN TERMINO MEDIO.LUEGO CUANDO SIRVO YA ME LAS ARREGLO.


YO SUELO COCINAR CON POCA SAL, PORQUE ASI CADA UNO SE AÑADE A SU GUSTO.


CUANDO ESTAN LOS FIDEOS HERVIDOS, AL TENTE. COMO SON FINOS SE HACEN ENSEGUIDA.


Y A LA HORA DE SERVIR. PONGO LOS FIDEOS, AL GUSTO DE CADA CUAL.


EL PESCADO Y LOS MEJILLONES, LOS SIRVO EN UNA FUENTE APARTE.


Y AQUI TENEIS CON POCO DINERO, UN PRIMER Y SEGUNDO PLATO. DE ALIMENTO Y SABROSÍSIMO.


!BUEN PROVECHO¡


!BON PROFIT¡.


Desde Valencia con cariño, os deseo PAZ Y BIEN.Montserrat Llagostera Vilaró






lunes, 23 de marzo de 2009

MIREU QUE REBONICA, LA MARE DÈU DELS DESAMPARATS

L´IMATGE DE LA MARE DE DÈU DELS DESAMAPARATS, GUARNIDA AMB LES FLORS DE L´OFRENA DELS FALLERS I FALLERES, DURANT LES FALLES DEL ANY 2009
Bon día:

Avui poso aquesta fotografia, feta per el meu fill Jordi a la imatge de LA MARE DE DÈU DELS DESAMPARATS tota guarnida, amb les flors que li varen regalar els fallers i falleras, amb motiu de l´Ofrena, durant els díes de Falles.

De totes les festes de les Falles, per mi el més emotiu es l´Ofrena a la Mare de Dèu.

I ara jo li dedico aquesta estrofa, que m´acaba de sortir del pensament en valencià:


DOLÇA CHEPERUDETA,

ENTRE TOTES LES FLORS

LA MÉS BONICA,

ES LA TEUA CARETA


I acabo per avui desitjan desde Valencia, la TERRA DE LAS FLORS DE LA LLUM I DE L´AMOR, PAU I BÈ PER TOT EL MÒN.

Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró






domingo, 22 de marzo de 2009

LA LLUISA I JO, EL DIA QUE VAREM ANAR A VEURE ALS SETZE JUTGES

LA MEVA AMIGA LLUISA, AIXI ERA QUAN ANAREM A L´ORFEÒ GRACIENC
AIXI ERA JO, QUAN ANÀREM A VEURE ELS SETZE JUTGES,TENIA 15 ANYS

Bon día.


Avui escric recordan aquell diumenge que la meva amiga LLuisa i jo vàrem anar a l´ORFEO GRACIENC, a veure actuar ELS SETZE JUTGES, pioners de la NOVA CANÇO.


Yo tenia 15 anys, i la LLuisa mès o menys la meva edat.


I vàrem a nar caminant ja que totes dues viviem a Gràcia i a uns 5 minuts de L´ORFEÒ GRACIENC.


El que no recordo bè si hi eran tots.


Però si recordo molt a la MARIA CINTA, qu´era una noieta de la nostra edat: MARIA CINTA IE, IE, IE, IE, SE T ´ACABARÀ L´ALÈ.


I tambè recordo que va ser la Primera vegada que vareig veure en directe en JOSEP MARIA ESPINÀS, que a mès de Cantautor, es periodista, escriptor, i segù que amb deixo moltes facetas.


Un dels llibres, escrit per ell, que m´en emocionat molt i que el tinc. Es EL TEU NOM ÉS OLGA.


Doncs tornat a parlar d´aquell Concert, puc dir que per mi va ser una experiencia molt agradable, ja que sentir cantar en català, Cançons Modernas era molt estrany.


Jo nomès habia sentit cantà en llengúa vernàcula en GAIETA RENOM I EMILI VENDRELL i L´ORFEÒ CATALÀ.


Ara que ja fa 34 que visc a València.De tan en tan amb faig aquests règals. Com sòn recordar l´estimada Barcelona, l´estimat Barri de Gràcia on vareig neixa i viure fins que vareig venir a viure a València (anava a escriure emigrar), però no amb sembla correcta.Perque tambè m´estimo molt aquesta terra que m´acollit tant bè.


Però la "morriña" es la "morriña".


Ara escriurè a la Lluisa, per dirli que hi escrit aquest record.Ella sempre amb diu que tinc una memòria d´elefant.

BON DIUMENGE i PAU I BE, vos desitjo desde Valencia, amb carinyo.
Montserrat Llagostera Vilaró


sábado, 21 de marzo de 2009

UNA NOVA FOTO DE LA LUCIA AMB EL MEU FILL JORDI


Bon día: Ja s´hen acabat Les Falles.Ahir, el meu fill en va enviar algunes fotos i jo he escullit aquesta del meu fill Jordi, amb seva filla la dolça Lucia disfraçada, amb motiu de la Cabalgata.
PAU I BE, desitjo desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

viernes, 20 de marzo de 2009

HOY HACE UN AÑO EN LA PARROQUIA DEL SANTISIMO CRISTO DE LA LUZ...


ESTA ES LA ENTRADA DE LOS LOCALES DE LA PARROQUIA SANTISIMO CRISTO DE LA LUZ. HACE UN AÑO SE QUEMARON

Buenas tardes:


Hoy escribo en castellano.


Esta entrada va dedicada a mi querida PARROQUIA DEL SANTISIMO CRISTO DE LA LUZ.


Hoy hace un año que se prendió fuego en los locales.


Recuerdo que era JUEVES SANTO.


Por la tarde despues de los Oficios, me fui a casa a Cenar, para volver después a la meditación de LA HORA SANTA. Y cual fue mi sorpresa desagradable que me encontré, mejor dicho nos encontramos las personas que estábamos allí con los bomberos.


Gracias a Dios, el fuego no entró en la Iglesia, que quedó intacta.


Casi podria hablarse de milagro, porque a una imagen del Santo Cristo que estaba a poca distancia del fuego no le pasó nada.


Y arriba donde atendíamos en Cáritas que estaba el ropero, se quemó la puerta, pero en el interior, los sencillos muebles y el ropero no se quemaron.


No faltaron voluntario/as, que ayudaron en los posteriores dias a limpiar y a quitar las runas.


Ahora D. Ramón el Párroco, las Catequistas, Cáritas, atendemos a las personas como buenamente podemos, pero está todo hecho una ruina.Paredes, chamuscadas.


En fin, los papeleos, la burocracia, todo esto lleva mucho tiempo.Creemos que después de Semana Santa, ya empezarán las obras, y los locales de nuestra querida PARROQUIA DEL CRISTO DE LA LUZ DE VALENCIA-XIRIVELLA, o viceversa.Es que el Barrio está dividido, una parte pertenece a VALENCIA y otra a XIRIVELLA.O sea, que si entramos por una puerta es VALENCIA, Capital y si entramos por otra XIRIVELLA(VALENCIA).


Y escribo con todo mi cariño y ruego que nos concienciemos todos en apoyar a nuestra sencilla y acogedora PARROQUIA DEL SANTISIMO CRISTO DE LA LUZ., cuyos locales como el AVE FENIX, resurgirán de las Cenizas.


Con esta esperanza termino por hoy.Y como decía SAN FRANCISCO.PAZ Y BIEN.


Desde Valencia, con cariño.Montserrat Llagostera Vilaró






.






jueves, 19 de marzo de 2009

EL PÌPO FALLERO

PARE QUE ESTAS EN EL CEL

EL MEU ESTIMAT PARE ACI TINDRIA UNS 44 ANYS


AQUESTA POSTAL LI VAREIG ESCRIURE EN EL MEU PARE QUAN ERA MOLT PETITA, TINDRIA UNS SET ANYS, ESTA ESCRITA AMB PLUMILLA.


Bon día: Avui día de Sant Josep, i DIA DEL PARE.



La meva entrada va dedicada per vostè.



Quinas coses. El pare va volguer que sempre el tractessim de vostè.Ell es pensaba que aixi el respectariem mès. En cambi a la mare sempre la vàrem tractar de tu.



El meu pare per mi va ser una persona molt especial.



Era molt recta i a la vegada molt dolç.



El que passa que jo m´enfadaba, perque tanta rectitut, de vegades amb feia sentir ridicula.



Ell no volia que jo portès pantalons. I jo es com més a gust vaig.



Sempre he tingut ideas de igualtat, i això tambè era motiu de discutir.Ell amb deïa:-No voleu ser igüals, doncs que tambè vagin a la Mili.I mira per òn, les dones ara tambè hi van.



Però, per altre banda.Si tinguès que triar un pare, el triaria amb ell.



Amb va aportar molta cultura, amb va ensenyar a creure amb Dèu, cosa que li estic molt agraida, perque per mi es un puntal molt bò per la meva vida.Ell amb deïa:Jo crec amb Dèu, però no amb els capellans, perque són persones com les demés.Però aixis i tot anavem a Missa i m´ensenyaba resar.



I sobretot amb parlaba molt de Mossèn Cinto Verdaguer.



Una vegada amb tapar els miralls, perque es un vici que tinc desde petita, mirarme molt.



Ara pobret, patiria molt. Ell que amb va fer estar quan tenia 12 anys, un diumenge a la tarda escribin: UNA NOIA MALPARLADA ES UNA FLOR SENSE OLOR i copian L´ELOGI A LA PARAULA DE JOAN MARAGALL. I ara encare que no sóc gaire malparlada devegades se m´escapa algún taco.En aquesta entrada repeteixo algunes coses que ja he explicat.



Jo devegades quan a l´hora de dinar posan segons quins programes de TV. que a mi no m´agraden gaire.Dic:-Amb el pare, jo tenia les mateixas afinitats.



De joveneta li explicaba els meus problemes.Ell sabia aconsellar-me molt bè.



Un altra discussiò que teniam era perque ell d´Ideas Catalanistas de la Seva, amb deia: -Nena tu no ets ni carn ni peix.



Va morì als 79 anys l´any 1991.Jo tenia 42 anys i els meus fills, 21,17 i 8 anys.



S´en va anar fisicament, però sempre el portarè en el meu cor i a la meva ment.
PAU I BE. Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró












miércoles, 18 de marzo de 2009

LA NOSTRE DOLÇA FALLERETA

LA LUCIA VESTIDA DE FALLERETA- FALLES 2009
UN TROS DE LA FALLA D´ON VIU LA LUCIA




LA NOSTRA NETA LUCIA 18-3-2009



Bones tardes:

Escric de nou per posar unes fotos de la nostre neta. Ella es una fallereta molt dolça

Aquest migidia hem estat amb ella li hen fet unes fotos, encare que no anava vestida de fallera.

Desprès el meu fill me n´enviat un altre que si va amb el traje regional.

Estic contenta.I es que quan la veig amb renovo, rejoveneixo i en Gabriel tambè.

DOLÇA NETA NOSTRA,

LUCIA ESTIMADA,

AVUI ES OMPLERT D´AL-LEGRIA,

ELS TEUS IAIOS UN ALTRE VEGADA.

I es veritat que les criatures son l´al-legria del món.

I pensar que hi ha gent que els hi fa mal¡¡¡

L´inocencia es el més bonic. El més gran del món es el sonriure inocent d´un nen o una nena.

Per això Nostre Senyor va dir: EL QUE NO SEA COMO UN NIÑO NO ENTRARA EN EL REINO DE LOS CIELOS.
Bueno, ja m´he sortit, el meu fons religiós.Però ho deixo escrit perque tot es espontani.Del pensament al teclat de l´ordenador.

Que acabeu de passar un bon día.Desde Valencia PAU I BE.Amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró




























LA PRIMERA VEGADA QUE VAREIG ANAR A UNA SESSIÒ DE CINE FÒRUM

UNA ESCENA DE LA PEL-LICULA LA GRAN PRUEBA


Bon día:





Avui recordo, la primera vegada que vareig anar a una sessiò de Cine Fòrum.


Va ser un día, millor dit una nit, (amb els meus pares i germà, en els LLuisos de Gràcia de Barcelona, jo tenia 12 anys i el cap plè d´il-lusions, semblava la Princesita que Creia en los Cuentos de Hadas.)


La pel-licula es deia.LA GRAN PRUEBA, en blanc i negra, protagonitzada per Gary Cooper i Antony Perkins.


Com amb va agradar aquella pel-licula¡ I sobretot el Antony Perkins, tant alt i guapo.(Ja he dit que aleshores tenia el cap plè de pardalets.


I amb molta atenciò vareig escoltar els comentaris posteriors.


Recordo que a la Sala hi havia un jove que fumaba amb pipa, que va fer uns comentaris, que en el meu pare no li van agradar gaire.


Aquesta fantàstica pel-licula le tornat a veura fa pocs anys.A mi m´agrada en blanc i negre.Trovo que les pel-liculas han de conservar el seu color d´origen.


La segona vegada que vareig anar a veure Cine Fòrum, va ser al Centre de San Pere Claver, situat, en el Barri del Clot de Barcelona, també vareig anari amb els meus pares, aleshoras jo ja tenia 17 anys.I casdualment un altre pel-licula protagonitzada per Antony Perkins.EL PROCESO, i no voldria dir cap mentida però crec, que tambè estaba entre el públic el Critic de Cine Jordi Grau.En el col-loqui, van anomenar l´esfriptor Kafka, doncs la pel-licula està basada, en el llibre del mateix nom d´aquest escriptor.Aquella pel-licula amb va fer una mica de por.Si no haguès sigut per els comentaris no l´hauria entès.


I ara penso que comparada amb les coses reals qu´estàn pasant i les noticies de la T.V. allò es casi un conte de fades.Verdaderament s´estàn vivint situacions kafkianes.Lrs noticies de la T.V.Buff!! de vegades donen ganes d´apagar la T.V.Aquesta pel-licula le toRnat a veure més vegadas.


I ara actualment de vegadas a la meva Parròquia tambè ens projecten alguna pel-licula i desprès les comentem, una d´ellas va ser LA GUERRA DE LOS BOTONES.Com vaig disfruar.Tambè l´havia vista.
I per avui acabo, perque d´aci una estona anirè a veure a la meva neteta que anirá al Pasacalles de la seva Falla vestida de Fallereta.
PAU I BÈ.vos desitjo desde Valencia amb carinyo.
Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 17 de marzo de 2009

LES FALLAS DEL MEU BARRI

A DAVANT DE LA FALLA INFANTIL, L´ENCARNA, UNA AMIGA MEVA





LA FALLA GRAN DEL BARRI DE LA LLUM



LA FALLA INFANTIL DEL BARRI DE LA LLUM DE XIRIVELLA-VALENCIA

















ELS JARDINS ON VISC JO. PLENS DE BANDERETAS

Bon día:
Acabo de fer unes fotos a les falles del meu barri, les que están més aprop de casa meva i també els jardins d´on visc jo, amb les sevas banderetas.

Aci ja molta animació.

De bon mati, els fallers i falleras, desfilan tiran petardos.Això s´en diu LA DESPERTÀ.

Ara ja estaban preparàn i vallant, perque ningu s´acosti i no hi hagin desgracias el tros de jardí on farán la MASCLESTÀ, per allà les 14 h.

I Mare de Dèu, quan de soroll ¡¡¡

Quan el pare vivia i venia a Valencia, per Fallas, amb deia: -Nena, m´enrecordo dels bombardeijos que vareig viure aci a Valencia, quan la Guerra Civil.

I es que aci a Valencia es fa tot a lo grand, inclús les traques.


I com sempre PAU, AMOR, SALUT, ARMONIA, vos desitjo amb carinyo desde Valencia.

Montserrat Llagostera Vilaró
















domingo, 15 de marzo de 2009

UN VERS DE MOSSEN CINTO VERDAGUER


Bon día:

Aviat será Setmana Santa i avui poso un vers del gran poèta i escriptor català, que va ser MOSSEN CINTO VERDAGUER, el copio del llibre JACINT VERDAGUER, OBRES COMPLETES, de la Editorial Selecta de Barcelona.I que el vaig heredà del meu pare qu´era dels AMICS D´EN VERDAGUER. Jo vareig dir en un altre apartat que per mi Mossen Cinto, encare que per interesos o el que sigui, no estigui als Altars per mi va ser un Sant, i aixi el venero.

EN CREU

QUINS PLORS AGENOLLAT A VOSTRES PEUS,

L´ARBRE REGANT LA VOSTRA CREU SAGRADA,

ME SENTO MÈS PETIT QUE ELS PREGADÈUS
QUE A L´ESTIU S´AGENOLLAN A LA PRADA

MES, QUAN ME SENTO EL COR ALETEJAR

COM NIU DE SOMNIS EN PIT RECLOSOS
CADA PUNT AMB MÉS GANES DE VOLAR,
ESTENC COM VOS LOS BRAÇOS AMOROSOS


I EN SEGUICI DE L´ALIGA REAL

QUE CEL AMUNT SES ALES MÉS EIXAMPLA,

AI DE MI!, ENCARA QUE ALIGÓ NIAL.

TROBO LA TERRA PER MON VOL POC AMPLA.


Mentres escric m´estic emocionant.

Acabo per avui desitjan PAU I BE.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró


sábado, 14 de marzo de 2009

MI AMIGO GOKU

ESTE ES GOKU, PARA MI EL MAS CARIÑOSO Y GUAPO PERRO DEL BARRIO

Bon día, buenos días:
Hoy escribo en castellano porque, así hablan los dueños de mi amigo GOKU.

GOKU, es un amigo especial.

Yo lo encuentro precioso.Aunque digan que es feo.Pero así son los de su pura raza GOCU, es el perro de la Peluqueria, que está instalada en los Jardines donde yo vivo.

Y cada vez que me ve me da unos cariños y arrumacos.

Y me llena el corazón de ternura.

Cada uno interpreta la belleza a su manera.

Para mi GOKU, es el perro más guapo del Barrio.

Su piel es suave y tiene un blanco, un poco rosado.

Y sus dueños están encantados con el.

Estos días aquí en Valencia, los perros andan asustados con las tracas y los petardos.

Ayer le pregunté a su dueña, si podia hacerle una foto y dedicarle una página de mi blog. Y me dijo que si.

Pues hoy está entrada va dedicada para ti GOKU.
Termino deseando PAZ, AMOR ,ARMONIA, para todos los habitantes de la Tierra.
Desde Valencia, con cariño.Montserrat Llagostera Vilaró


viernes, 13 de marzo de 2009

JA ES COMENÇA A RESPIRAR L´AMBIENT DE LES FALLES


AL FONS ES VEU LA FASCANA DE L´ESGLESIA-PARROQUIA CRISTO DE LA LUZ


Hola bones tardes:

Avui, fa un dia preciós.

Aci a Valencia ja es comença a respirar l ámbient de Les Falles.

I aci, en el Barri de La Llum i els Jardins d´on visc jo, están ple de banderetas.

A devant de la Parròquia El Santíssim Crist de La Llum.Els Fallers ja en posat laCarpa, on celebran, els berenars, sopars de sobaquillo, i algún día també es fan Paellas al carrer.

I jo am dic a mi mateixa:-XE CATALANETA, QUI T´HO HAVIA DE DIR, JA PORTAS MES ANYS VIVIN A VALENCIA, QUE A BARCELONA.






VALENCIA I BARCELONA,



COM M´ESTIMO AQUESTAS CIUTATS,



DE LES DUES TERRAS,



A CASA ESTEM BARREJATS


M´acaba de sortir o eixir aixi espontani.Perque els meus escrits son espontanis i sincers.



I mireu quin orgull.La meva neta Lucia, es fallereta.



I ara posaré un altre vers que va escriure el pare, quan va estar a VALENCIA, durant la Guerra.



Dedicat a una bona gent, que es portàren molt bè amb ell i que en alguna altre entrada ja el vareig escriure:






TERRES DE VALENCIA,



TERRES DE BONDAT,



TERRES DE CLEMENCIA,



FETES CARITAT






De vegades dic que aquell sobret amb un polset de terra valenciana, que es va emportar a Barcelona, portava unes energies.I mireu per on, l´any 1975, per motius de la feina del meu marit, vareig anar a parar a aquesta bonica terra.



I el pare va tenir l´oportunitat, de tornar a retrobarse amb els llochs i persones qu´ havia conegut durant la Guerra.



Doncs tornan el present, quand sortu de casa i tinc que atravesar els jardins.No sé per on tirar, quan no un xiquet tira una bombeta, quan no un petardet.



I jo que a Barcelona, per Sant Joan m´amagava. Ara ja mi acostumat.



El meu fill Albert, ja va viure les mascletàs quan s´estava forman dins del meu ventre.



Doncs, si VALENCIA, si, sense de deixar de ser catalana, t´estimo t´estimo molt.



El meu fill més jove i la neta, porten la nostra sang.Però són valencians i amb molt orgull.



Ah, i els aios del meu marit els quatre eren de BENICARLO, que s´en vàren anar a viure a Barcelona.



En aquesta entrada posaré unes fotos que hi fet aquest mati al Barri de la Llum.



Que acabeu de passar un bon día. PAU, AMOR ,SALUT, ARMONIA.



Desde Valencia, amb carinyo. Montserrat Llagostera Vilaró






miércoles, 11 de marzo de 2009

HOY ESCRIBO EN CASTELLANO-CONCORDIA


Buenos días:


Bueno, parece que mi fuerte costipado ya va de baja.He estado dos días, que no tenia ánimos ni para escribir.

Y hoy he pensado escribir en castellano, pues mis pensamientos quiero trasmitir que los entiendan todas las personas que lean esta página.

Son pensamientos de CONCORDIA, de PAZ.

Muchas veces las personas que son malpensadas, trasgiversan la realidad y no son concientes del daño que pueden hacer.

Eso suele pasar en las mismas familias, en los trabajos, amistades.

Cuantas veces se pierde una buena amistad por malos entendidos.

Y también cuántas veces la misma envidia, que para mi es uno de los peores defectos por no decir pecados, ya que a causa de ella, la persona que la tiene, no es feliz y además puede llegar a dañar a personas inocentes.

Por culpa de la envidia Cain mató a Abel. Y luego el también tuvo que cargar el peso del haber hecho el mal.

A mi a veces me han tratado de ingenua.Soy una persona que no quiero pensar mal de la gente hasta que me la hacen.Entonces como humana que soy, ya ando con pies de plomo, con aquella persona o personas.Y me riño a mi misma.Como cristiana quizá debería poner la otra mejilla.Pero esto es ¡tan dificil!.Casi prefiero arrancar el rencor de mi corazón, rezar el Padrenuestro y decir SEÑOR PERNONAME, COMO PERDONO. Y como no la mejor venganza es el PERDON.

Dicen que a las mujeres nos cuesta mas PERDONAR que OLVIDAR, quizá sea este mi caso. Y una veis que en mi blog, sólo menciono los bonitos recuerdos. Y gracias a Dios, no me puedo quejar de mi familia.Pero fuera de casa si que nos han hecho daño.Y a mi me cuesta olvidarlo, aunque ya lo he perdonado.Tambien me cuesta mucho perdonarme a mi misma, ya que un defecto que tengo es que no me gusta ofender a los demás.Si alguna vez lo he hecho y además sin querer, me he sentido incómoda conmigo misma.

Y ahora que se acerca la SEMANA SANTA y estamos en plena CUARESMA, voy a hacer un exámen de Conciencia a Fondo, e intentar borrar de mi mente las ofensas que nos hicieron hace años, que aunque ya están perdonadas a veces vuelven a la mente y esto se debe de reciclar como basura y dejar que la mente se renueve con pensamientos de AMOR, PAZ, CONCORDIA, PERDON.

JESUS TE PIDO DE CORAZON

QUE LIMPIES NUESTRAS MENTES DE RENCOR

Y ESTE MUNDO SEA PARA TODOS LOS HABITANTES

UN LUGAR LLENO DE PAZ Y AMOR.

AMEN


Y termino por hoy desde Valencia con cariño.Montserrat Llagostera Vilaró

domingo, 8 de marzo de 2009

UN FI DE SETMANA FAMILIAR A RUBIELOS DE MORA

JO A MORA DE RUBIELOS, DEVANT EL MONUMENTO A LA PAZ
L´HOSTAL MASIA DEL CURA DE RUBIELOS DE MORA

ACI TOTS JUNTS.


LA MEVA NETA I JO



L´ALBERT TIET I PADRI DE LA NENA L´ESMERALDA AMB LA NENA, I EL PERE QUE ES EL SEU TIET


QUE CONTENT AL GABRIEL AMB LA NETA

LA MEVA NETA, AMB LA SEVA MAMA, LA SONIA
Bona nit: Aquest fi de setmana hem estat tota la familia a RUBIELOS DE MORA
Ara son les 21 h. i fa tres hores que hem tornat
El mes de Gener haviem estat el Gabriel i jo amb dos dels nostres fills.

Però ara hi hem anat amb els tres fills les nores i la neta.

La veritat es que jo a pesar de qu´ estic costipada com una sopa, m´ho he passat molt bè.Tots junts.

Hem tornat a anar al RESTAURANTE RURAL MASIA DEL CURA, i com l´atre vegada ens han atés molt bè.

Hem tingut molta sort perque les temperatures hen pujat, i ha fet dos días molts solejats.

I la nena tan contenta.Es més bonica¡¡¡

I aquest mati, després ens hem anat a MORA DE RUBIELOS, i finalment hem dinat a Valencia en un Restaurant, que es diu LA BODEGUETA DEL MAR, i qu´està al costat de la platja de LA MALVAROSA.Ens hen fet una paella de marisc boníssima.
Espero repertiro mes perque es molt bonic veure la familia unida.

Que descanseu i tingueu una nit plena de PAU I DOLÇOS SONS.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró









viernes, 6 de marzo de 2009

FOTOGRAFIES FETES EN EL CENTRO PUNTO COM. DE XIRIVELLA (VALENCIA)


JO, LLEGIN CON LA PATA CHULA Y EL CORAZON EN UN PUÑO,APARTAT DE COMO SER MUJER Y NO MORIR EN EL INTENTO, DEL LLIBRE TRES MUJERES, DE LA ESCRIPTORA CARMEN RICO-GODOY




LA RAQUEL, QU´ES LA PROFESSORA DELS TALLERS DE PSICOLOGIA I JO








Bon día:

Ahir la professora de taller de psicològia, Raquel amb va enviar les fotografias fetes al CENTRE PUNTO COM. de XIRIVELLA (VALENCIA), en el Acte de Lectura titulat. ¿QUÉ ES PARA MI LA IGUALDAD?.

Aquest any, no amb vàren gravar en video, doncs la meva màquina no va gaire bè.

Va ser una tarda molt agradable.

I ja he explicat en la anterior entrada, que vàren llegir varies senyores, noies joves i un senyor.Les lectures tractaven de POESIES, CONTES, I ESCRITS sobre QUE ES LA IGUALDAD.Jo vareig llegir dos pàgines del llibre de la escriptora CARMEN RICO- GODOY, TRES MUJERES,- COMO SER MUJER Y NO MORIR EN EL INTENTO-, EL APARTADO, CON LA PATA CHULA Y EL CORAZON EN UN PUÑO. Tot va anar molt bè.

El companyerisme entre nosaltres va ser fantàstic.

M´agradaria tindre fotografies que sortissin altres companyes, pero només tinc aquestes, que només sortim la Raquel, que es la profesora dels tallers de psicològia i que va organitzar aquesta festa i jo.

Si m´en envien més ja les afegiré.
Però si tinc la llista de la gent que va llegir, i l´he posat a dalt.Encare que potser faltan alguns noms de noies joves que es vàren afejir desprès.

Desde Valencia, vos desitjo amb carinyo.PAU, AMOR I ARMONIA.Montserrat Llagostera Vilaró





jueves, 5 de marzo de 2009

QUATRE GRANS ESCRIPTORES

CATERINA ALBERT (VICTOR CATALA)-VA NEIXA l´ESCALA DE L´ALT EMPORDA L´ANY 1969 IMORI A LA SEVA VILA NADIU, L´ANY 1966
MERCE RODOREDA I GURGUI-VA NEIXA A BARCELONA EL 10-10-1908 I MORI A GIRONA EL 13-4-1983




MONTSERRAT ROIG- VA NEIXA A BARCELONA L´ANY 1946, I MORI A BARCELONA L´ANY 1991



CARMEN RICO GODOY- NACIO EN PARIS 30-8-1939 Y MURIO EN MADRID 12-9-2001

Bon día:

Aquesta setmana està dedicada a la Dona Treballadora.

I avui he escollit anomenar en aquesta entrada del meu humil blog, a quatre grans escriptoras.

TRES DE LA LITERATURA CATALANA I UNA ESPANYOLA.

Les quatre vàren ser defensores de la dona.

CATERINA ALBERT, es va tindre que cambià el nom per el de VICTOR CATALA, perque en aquella època, no es reconeixia ni es valorava a les dones escriptores.

Una de les seves obres més conegudes es SOLITUD.


MERCE RODOREDA I GURGUI, va neixa a Barcelona, el 10 d´Octubre de 1908 i va mori a Girona, el 13 d ´Abril de 1983.

Una de les seves obres més conegudes es la PLAÇA DEL DIAMANT

MONTSERRAT ROIG, va neixa a Barcelona l´any 1946 i morí a Barcelona, l´any 1991. D´ella he llegit i tinc varios llibres, com EL TEMPS DE LES CIRERES, L´HORA VIOLETA, RAMONA ADEU, ELS CATALANS ELS CAMPS NACIS. Poc avans de morir la vareig veure en un Programa de la T.V., aleshores ja estava malalta.La veritat es que vareig sentir molt la seva mort en una edat tan jove.

CARMEN RICO-GODOY. escritora y activista femenina que va neixa a Paris el ´30 d´Agost de 1939, día que començaba la II Guerra Mundial, i va morí el 12 de Setembre de l´any 2001.

D´ella estic llegin TRES MUJERES

Ahir vareig dedicarli la lectura, de dos págines de aquest llibre, de la Primera part qu´ es diu COMO SER MUJER I NO MORIR EN EL INTENTO . I l´apartat qu´es titula CON LA PATA CHULA Y EL CORAZON EN UN PUÑO, que justet ocupava les dos pàgines permeses per llegir, doncs l´acte s´hauria allargat molt.

Aquest taller de Lecturas es titulava QUE ES PARA MI LA IGUALDAD.

I moltes senyoras vàren llegir, diferents temas.

I un senyor molt jove tambè va llegir i això amb va agradar molt.

I posàrem panels amb diferents treballs, fets per nosaltres mateixas.

Aquest acte es va cel-lebrar en el CENTRO PUNTO COM, DE XIRIVELLA (VALENCIA).

Quan tingui les fotos les posarè en una altre entrada.

Aquets dias es cel-lebren aci a Valencia diversos actes Culturals en Homenatge a la Dona.
I per avui rès mès.
Desde Valencia PAU I BÈ.
Amb molt de carinyo.Montserrat Llagostera Vilarò