Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

domingo, 29 de junio de 2008

ADEU ZAPE, EL NOSTRE GAT ESTIMAT

San Antoni Abad,Patrò dels animals
El mes de maig de l´any 1994, amb el seu estimat Zipi.

San Francesc d´Asis


Aci teniu als meus Albert i Zape.D´aixó fa molts anys. Seria el 1994



Bon día: Encare que en aquests moments a las 7,50 del matí, estic escribin i les llágrimas resbalan, per la meva cara. El meu Zape, el gatet, está patin molt.I jo no, no el vull sacrficá.Però el Gabriel amb diu , fa dies que esta malalt, te 18 anys,no menge, només fa que miolá i diu que no val la pena prolongrar- li el sofriment.Consultarem el veterinari a veure que ens diu.Al Tom, als 18 anys va mori als meus braços, amb una indecció letal i el Zipi l´any passat el Gabriel i el Albert al varen portar a sacrficar perque també estava molt malat.El Zipi era al bessó del Zape-Dèu meu quina pena¡¡¡Pensar que hi ha gent que fa mal perque si als animals¡¡¡.Ja no puc escriu-re més. A la próxima página ja explicaré com acabat el día si el Zape l´hem sacrificat o se li allarga el patimen o ojalá la vida i es curés.Un petó molt gros a tots aquells que estiman els animals.Ara li resaré a San Antón i a San Francesc d Ásis.Ja que estimar-los caramba que els animalets son criaturas de Dèu¡¡¡Desde Valencia llagrimosa.Montserrat Llagostera Vilaró.

SANT PERE

El Pere, jo, el Jordi de nuvi, el Gabriel i l´Albert.El día 19 d´Abril del 2002.Casament de la Sonia i el Jordi.

El día del bateig del Pere, amb el meu pare i la tieta Maria, eran els padrins i a darrera el Gabriel i jo.





El Pere amb mi, tenia 2 mesets






En Pere, el día que va fe el any 29 Octubre de 1970









Bon día:Avui día de Sant Pere aquesta página del meu blog, li dedico el meu fill gran en Pere Gabriel 

Va neixer, el 29 d´Octubre d 1970. Als nou mesos i un día d´haber-nos casat. I una mica més neis setmesó.Ja, ja.Com patia la meva mare.Si això arriva a passar.Que diria la gent¡¡¡.Be Pere., et vas portar molt bé. Després de 6 horas de patiment i el Pentotal.Va neixer un nen preciós de quasi 4 kilos.Amb exactitud 3.800.Kgs.

Jo tenia 21 anys. I estava molt prima i fluxeta. Però aixi i tot li vaig donar de mamà 4 mesos, amb ajuda d´una mica de biberò i encare perque amb vaig posar malalta i aleshora ja va començar amb les papilles. Va ser un bebé encantador. Però quan va neixer el Jordi, que tenia tres i mig.Va agafar celets.

Puc dir que els meus pares l´adoravan i també la tieta que era la padrina.Aleshoras també vivia encare el pare del Gabriel, el iaio Antonio.I també va ser el seu primer net.I el meu germá i cunyada disfrutavan amb ell.

I comque els anys passant volant. Es va anar fent gran. quand tenia cinc anys varem venir a viure a Valencia, amb la pena dels meus pares. Però comque va semblar que era per progresar.els meus pares amb van dir que es sacrficavan gustosos.
Va anar al Col-legi de Calicanto.Fins que va fer al Batxillerat al Institut de Xirivella primer i després al de Mislata. Més tard fa fer cursos d´Arts Marcials i es cinturó negra.També es Professor de Tai-chi. , quiromasajista.
La seva afició es la seva moto i la musica heavy metal. Va fer la mili a la Marina. Ell volia ser objetor. Però el varem convencer.

Actualmen viu a casa seva amb la seva companya, que també es rockera com ell. Si voleu veure el seu block. Aci está la direcciò FEEL THE FIRE¡- HEAVY METAL BLOG by Lucky.

Felicitats Pere¡¡¡Amb el carinyo de la teva mare.Montserrat Llagostera Vilaró

sábado, 28 de junio de 2008

LA NENA INTERIOR

De tan en tan es bó que ens recordem de la notra nena o nen interior. Aquesta sóc jo, tindria uns 8 anys.

Bon día: Ahir fa ser un día molt bó per mi.


Va venir la meva neta la migdia.I això ja fa sentir-me més jove. Jo sempre vull, que amb digui iaia, avia ho trovo massa serio.


Desprès a las 8,30 de la nit vaig pujar al amb les altres mestressas de casa, de l´Asociació i cap a sopar a Peñasol. Es un lloch amb molts mejadors i Salas de Festa, amb piscina i discoteques al aire liure. I també hi han camps de deport.


El sopar va ser bufet lliure i molt complert i comque no sóc massa menjadora, vaig tastar una mica d´ alguns menjars .No de tots, perque hi havia molta varietat de marisc, entremesos, formatjes, peix. carn, i el meu estómac no dona per tant. I també hi havien begudas, però vaig beure nómes 1 litro de aigüa Fontvetlla i café.


I aixó demostra que una persona s´ho pot passar bé sense beure begudas alcohólicas.Jo si vulgés puc beure, perque no prenc medicaments. Alguna vegada dinant tasto una mica de vi.Però es que no m´agrada beure. També m´he privat de les begudas en gas, perque inflan molt la panxa i una encara que sigui iaia es presumida.


Doncs, en ben sopar a l áire lliure es va posar a tocar l´orquesta. I aleshores vaig deixar sorti la meva "nena interior" i vinga a moure l´esqueleto. A mi m´agradan més els balls solts que els " agarraos", doncs amb moc al meu aire. I quin tip de saltar i correr al" xa ca xa del tren".


Jo vaig preferir l´orquesta que la discoteca.Doncs més que rés pel soroll.No sé com la juventud no acaben tarumbes.Pel tímpano te que ser molt dolen.


Tots i totes de tant en tan ens tindriem que tornar una mica criaturas i passar-so bé.Sense excedir-se. I riure riure molt...Ahir amb van explicar un xiste i l´explico en castellá:


Dice que va un abuelo a la farmacia

_Por favor deme una viagra.

El farmaceutico le pide la receta.

_Es que no la llevo, pero me acompaña el enfermo.


Bé després d´ acabar agotada però feliç, a les 2,15 h. matinada l´autocar ens va recollir i cap a casa. Tinc un marit que es molt bona persona i amb te molta confiança, perque sap com sóc. I també l´hi agrada que m´ho passi bé. Amb ell no li agrada gaire ballar.Es més de fer deport.


Que tingueu un día molt feliç.Desde Valencia amb carinyo.Montserrat llagostera Vilaró





jueves, 26 de junio de 2008

I COMENÇA UN NOU DIA




Desitjo un bon dia a tothom: Ja sabem que cada dia es un día nou. I no sempre les coses surten com voldriem, pero hi ha que plantar cara.


Les coses d´avui son boniques per mi.De moment..


Si no s´hen torcen,vindrá la meva neta, amb el meu fill, I a la nit tinc un sopar amb la Associació de dones. Demá ja en parlaré.


Jo ja fa temps que dic si Dèu vol i les circunstancies m´ho permeten.D´aquesta manera si s´hem cambien les prespectives. ja no m´enrrabio tan.Una mica si eh¡


Un altre truco que tinc per no desilusionar-me. Es no pensar amb el que m´agrada fins que casi estic disfrutanto. I aleshores es ja una il-lusió que s´está fen realitat.


Aleshores els moments bonics, els deixo ben grabats al meu cervell i en els moments que per mi son pesats, amb poso a recordar.Per exemple com feia quand estava a l´hospital a les nits, amb la tieta Van servir per trobar-me a mi mateixa i encare els els mals moments també els recordo, sempre selecciono.


Per exemple, també aprofitava l´estada a l´Hospital per llegir.Coneixa gent nova. I també a la matinada mirava per la finestra, contemplan els colomets i els arbres del jardi.


M´ha costat aprendre,Però al final ho estic consseguint. Desde Valencia amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

miércoles, 25 de junio de 2008

EL VIROLAI

Postal de Montserrat, efegida el 20-7-2008
Verdaguer en "La Font del Desmai".Oleo de Mariano de Picó, fechado en 1.870.El original está en el Museo Episcopal de Vic.Copia en el Museo Verdaguer, situado en Vil.la Joana.Vallvidrera(Museo de la Historia de la Ciudad.Barcelona) - Postal de la Amistad-Ediciones Fisa.

Mossen Cinto., amb la vestimenta de pagés catalá.Aci era molt jove








Bon dia a tothom.

He trobat aquesta estampa de la Mare de Deu de Montserrat, amb la lletra del Virolai, escrit per Mossen Cinto Verdaguer. I aci la teniu.Amb tot el meu carinyo, vos desitjo un dia ple de Pau i d' Amor.Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 24 de junio de 2008

EL PERIQUITO

Als principis dels anys 60, el pare amb el perico, la tia Genara i la meva mare.

Bon día: Ahir miran la tenda d´animalets, m´enrecordava del periquito que teniam a casa , a principis dels 60.Era d´un color blau fort, mascle i xerrava pels descosits. Aquests ocells son el revés de nosaltres, els que xarren son els mascles, les famelles només emiteixen sonidos.

Era la mascota del meu pare.Tenia predilecció per ell a mi amb picava.

Cada día en ben sopat li obriam la gabia, volaba pel menjador i es posava sobre la calva del seu amo.Després corria per sobre la taula, picant les molletes de pa.I li deiam balla perico i es posava a donar voltetes. Jo, tenia una argolla que era de fusta i tenia el cap d´un urbano doncs, era el seu joguet li parlava, mentres li picava el nas.

Xerrava amb la claretat d una persona i deia frases senseras com:Bona nit i bona hora fins demá si Dèu vol. Bon día Joan, bon día perico, bon día reiet.I donava petonets.De sentir-me a matins dir:Faré tard. faré tard.També o va apendre i Patim, patam, patum´i cantava el Ah,ah , ah de la Juanita Banana, i tantes i tantes coses.

El pare tenia un carinyo molt gran per ell. Teniam un trevallador que no es creia que el perico pogués parlar tant.Però un día, que estava trevallant al taller i el perico penjadet amb la seva gavia va començar a xerra, que xerra, amb molta més claretat que els lloros.I el Sr. Benito es va quedar pasmat¡¡¡ i va dir que si no ho arriva a sentir, no so hauria cregut mai.

Però, un mal día, l´endemá de Sant Joan(es per això que avui escric del perico), ens vem despertar i estava mort.Bé el meu pare el va veure fatigós aquella nit i s´el va posar arrupidet a sobre d´ell. El que va passar es que el día de Sant Joan van anar gent fumadora a casa i el perico estava el menjador. I pobret es va intoxicar del fum¡¡¡

No vos podeu imaginar el disgust del meu pare¡¡¡ Tots ho varem sentir pero amb ell li va afectar molt. Després varem tenir altres pericos.Un d´ells també parlava, i era vert.Però com aquest cap.Desde Valencia, amb carinyo.Una persona que s´estima als animals.Montserrat Llagostera Vilaró.

lunes, 23 de junio de 2008

SANT JOAN

Un altre foto del album.El meu Pere, l éstiu de 1976, uns díes que va anar a Barcelona, a casa dels meus pares, en el despax del seu avi, oferint una rosa, al retrato de Mossen Cinto Verdaguer.
Els meus pares amb el Pere, el primer any de viure a Valencia

En Pere i el Jordi (les floretes del meu pare).Aquestes dos fotografies les he tret del album que el seu avi els hi va dedicar junt amb el vers.


Bon día: Avui Sant Joan. Era el nom del meu pare. I quin sacrifici més gran per ell va ser que ens en vinguessim a Valencia. I va fer un album de fotos dels seus dos nets grans.L´Albert, va neixa l´any 1982.I a la primera página va escriure aquest vers:






Als meus nets












Son les flors de la meva vellesa,



Que enriolaben mon humil jardí



Cel blau i claror de porta encesa,



estrella lluminosa del meu cançat camí






Raig de sol que mon cor reviscolava



pedut entre les boires de mon viner trist



que feliç era quan m ´enomenavan,



que feliç mirant-vos sense ser vist.






Adormits com dos angels contemplava



i de ma infantesa llunyana eréu mon dolç record



Tota la tendresa de mon cor brollava



que éreu a la vora per mon dolç cohort.






Atzarts de la vida que el temps capdellava,



adeu..alegries, tendreses. amors.



vers a uns altres aires la Vida us portava



deixant-vos sense avi, i a mi sense flors.






Joan LLagostera - 8 d ´Octubre 1976.









Pare meu, si desde al Cel amb pots veure,he posat al meu bloc aquest vers, com homenatge al día del teu Sant. Desde Valencia Montserrat Llagostera Vilaró




ElEl

domingo, 22 de junio de 2008

LA SANTETA DE LA MEVA DEVOCIÓ


Bona nit: Que descanseu tots bé. I a la santeta de la meva devoció.Resaré per tota l´humanitat.Desde Valencia.Montserrat LLagostera Vilaró.

sábado, 21 de junio de 2008

AHIR




La Lucia les passades Festes de Nadal


Bon día: Avui, parlo d´un passat recent.Ahir 21 de juny del 2008.
Va ser un dia fantástic.



La guarderia FANTASIA on va la meva neta, que es de la germana de la meva nora i una altra socia i tambe i travalla la meva nora, o sigui que la nena a compartit aquest primers anys de la seva vida, la classe amb els seus cosinets i amb la mare i la seva tieta aprop. Está molt bén acondicionada. Es alegre i plena de colors , amb un gran jardi, en el que poden disfrutar. Jo he sigut una iaia cómoda i contenta de que la nena no li falti res. Aquest any que bé ja anirà a l´escola doncs ja fará tres anys a l´agost.



Bé doncs Fantasia, ahir va organitzar a la Sala Canals d´aci Valencia un Festival de Fi de Curs. I com ens queia la baba, als avis i familiars veient aquells "enanitos", fen teatre, ballan i cantan¡Van interpretar. Ballet, troços de La Bella i la Bestia.El Libro de la Selva i d´altres.



També estic feliç, perque el divendres van venir el meu germà i la meva cunyada de Barcelona. I ahir varem compartir junts la Festa de la nena despres dinarem tots plegats a un restaurant del Perelló.M´agrada veure els tres fills junts.També vingueren a dinar la germana de la meva nora amb la seva familia, i uns amics.



Vaig arrivar a casa tan cansada i tanta són, que mén vaig anar a dormir sense sopar i m´hi aixecat a las 7,30 del matí.



I avui anirem, si Dèu vol a fer una costellada a la terrassa de casa el meu fill gran , el Pere i també vindrán en Jordi, la Sonia i la nena.O sigui que tinc molta il-lusió.Que tingueu un día ple de Pau, Armonia i Felicitat.Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera i Vilaró

jueves, 19 de junio de 2008

SIETE AGUAS

Jo a la terrassa de la caseta de Ser Aigües, l´ escaleta verda puja a una altre tarrat molt gran, jo mi sentava a comtemplar les montanyas i a fer relaxació.Aquesta foto es del mes de juliol de l´any 1986.
Carreras Populares infantils l´any 1984, el meu fill Jordi es el de la camiseta verda, el mig.El Samuel i a ma dreta, el meu fill Albert, en el Festival de Play-Back, l´estiu de 1993, tots dos tenian 10 anys. Interpretavan una cançò del Grup U2.
La Sociedad Musical La Paz

La Font dels Siete Caños
Vista d´aquest preciós poble. Siete Aguas , Villa Frondosa, diu la cançò.
El Gabriel, els nens i jo a dal del Cerro, l´any 1980

L´Albert, el Jordi, jo i el Pere, l´any 1985

La Font de la Vallesa, en Pere i en Jordi amb els meus pares l´any 1981
Bon día: Avui vos parlaré, d´un poble d´aci Valencia, en el que he passat, junt amb la familia, maravellosos moments, envoltada per la naturalesa. Es diu Siete Aguas. Degut a la font dels Set Canyos. També hi a la Fon del Caçador, la del Retiro i la de la Gota, perque l´aigua cau molt lentament.Diuen que aquestas aigües sont molt bones per el runyó i per el fetge.

Hi vem anar el any 1980. Aleshores el Pere tenia molta tos i ens van recomanar, anar a passar les vacances a un poble de montanya.

Hi varem llogar una caseta a Siete Aguas. Aquest poble, que está situat aprop de Requena, es parla bastan el castellá(en diuen la Valencia Castellana).Aci a Valencia cap a la zona d´Utiel, es parla un castellà, que sembla de la part d ´Aragó. Diuen que es perque l ´ejercit del Rei Don Jaume, que es va instalà , aquestes terres eran aragonesos i la part que es parla valencià catalans.

Recordo que el primer estiu. Per la verbena de Sant Joan, va anar en Paco Muñoz i ell si que va cantar en valencià. Aleshores l´alcalde era socialista i es feia La Semana de la Cultura Popular.

I com disfrutavem els meus nois.

A l´estiu i vanien a passar uns díes els meus pares i també el meu germà i cunyada.

La caseta era de poble, pero nosaltres.I nosaltres estavem amb un atic amb dos terrasas.Una que donave a la cuina i tenia una escala de fusta que es pujava al terrat bastant gran i allá es veia el campanar de l´esglesia que el teniam en fron mateix.I a la nit contemplavan les estrellas. A l ´escaleta de fusta.Jo mi assentava, i meditava amb la naturalesa, respirava fons, I podia contemplar un paisatge preciós. Les montanyes.I badar contemplan els ocellets.

El segón estiu jo ja estava embarassada de l´Albert. I allà estiguerem tots, amb els meus pares, el gos Drall(la tieta s´havia trencat el peu i el varem tenir que portar a Valencia) i el gat Tom. El gos es pujaba a la taulada que estava arran de terrat a perseguir als gats.Vos imagineu gos llop a dalt d´una taulada?.El molt gamberro va fer goteres.Tambe hi havia un balcó que donava a dos habitacions i veiam el carrer.La Plaça del Ajustament la teniam quasi al devant.I si voliam veiam les Festes de la Plaça sense sortir de casa.

I per Sant Joan comencen les Festes dels Bous.Però a mi no m´agraden

Aquest poble. L´Albert ja hi va començar a anar de recent nascut. Ell es valenciá.Pero a casa parlem tots en catalá i posem la T.V.3. Ara amb la antena digital terrestre.

Vos parlaré també de la Banda de la Sociedad Musical La Paz, d´aquest poble i dels concerts a l´aire lliure, que hem pogut disfrutar. Es una de les millors bandas de Valencia.

En Gabriel, els diumenges també jugava a futbol.

I després del Gran Fondo.La carrera popular que s´organitza més o menys desde l´ any 80.En Gabriel també formava part de l´organització. Els nois participavan de la carrera i jo disftutava repartin fruita i aigua conforma anaven arrivan els atletas.

També feiam excurssións. I torradas de carn a fora la terrassa.

Ara fa tres anys.Un constructor va comprar la casa.I varem tenir que deixarla., perque la varem enderrocar, per fer-hi un edifici de pisos.La veritat es que aquell tros de carrer ara el veig lleig.Avans tenia un aire més de poble.Crec que l´han desgraciat.Coses de la societat de consum¡.
Be fa tres estius que ja no hi anem(la casa la teniam per tot l´any pero quan la drsfrutavam més era l´estiu). I no amb varem llogar cap més perque teniam a la a la tieta molt velleta i mal-lalta i ultimament casi que jo no hi anavam.

Ara encare moltes nits i somnio.Algún diumenge hi anem a pasetjar i dinem allà.

De vegades dic que quand amb mori esparceixin les meves cendres per las montanyas.

Aquest poble es molt sá per les seves aigues i montanyes.Per`ara ja s´está fent una zona turística, inclús i volen posar un camp de golf. A mi m´agrada més la sensillesa.

Que tingueu día magnific.Desde Valencia.Montserrat llagostera Vilaró.













































miércoles, 18 de junio de 2008

AQUELL ESTIU DE L ´ANY 1968

Aquesta també es de l´estiu de l´any 1968(afegida el 15-7-2008)


Jo , al mateix any, al Poble Espanyol de Barcelona.

I comque fa molta calor. Una postal refrescan


Aci amb teniu amb 19 anys, l´estiu de l´any 1968



Bon día.Son les 8 del mati. I ara vaig a escriure sobre l´estiu del 1968.








Ara fa 40, anys. Amb els meus 19 anys recent estrenats i plena d´il-lusions, vaig iniciar l´estiu del 68.








El meu germà , feia 9 mesos que s´havia casat i jo estava a casa, sola amb els meus pares. No tenia novio i una completa llibertat per sortir amb les amigues.Jo era una persona molt sensata.Es clar que els ases també ho són, ja, ja...I ja m´havia guanyat la confiança del meu pare, que era sobreprotector.








Aleshores treballaba només pels matins, al Laboratorio Pecuario Regional Catalán i a la tarda, a casa rellenava les direccions de reembolsos, amb la máquina de escriure. I anava feta un llampèc, perque com més en feia, més diners guanyava.








Doncs bé, a les vacances del mes de juliol, ja podia anar sola a la platja amb les amigues m´enportava el entrepa i tornava. a la tarda i amb vaig posar molt morena.








Els diumenges a la tarda els continuava alternan entre les sardanas i el Club Elena. I també vaig sortir uns dias amb un noi, que va se molt noble amb mi.Perque amb va dir que no amb fes il-lusions, que ell sortia amb mi només com amic.Feia la mili a Ceuta. I ens varem escriure un mes.




I es que avans no era com ara. Jo no donava confianças als nois, ni amb feia petons(per aixó tenia que ser novio formal).Sortia per conexels. -Gracias Pau per haver sigut tan noble, si no no hauria conegut el Gabriel,el meu marit, desde el gener del 70, pare dels meus tres fills i tots dos avis de la Lucia.








El dia de Sant Jaume, la meva amiga Lluisa, amb va regalar dos pulseres ,(aros)una blanca i l´altra vermella, que encara conservo i amb poso tornan a estar de moda.








Doncs, l´estiu del 68, per mi va ser molt importan entre altres coses perque vaig coneixe al Gabriel i desde aleshores que compartim la nostra vida.








I pensar que d´això ja fa 40 anys¡¡¡. Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró















EL PRIMER TREVALL

Aquesta sóc jo, amb 15 anys, l´any 1964, el día del casament del meu jefe al Sr. Rafael Gómez
Bon día: Als quince, quand vaig acabar el 3er curs d´Oficinistes.

Una noia que anava cusir amb la meva mare, la Rosa Maria, amb va presentar el seu promés que era el jefe de personal de la Empresa FINANCIERA NACIONAL DE SEGUROS Y REASEGUROS, de Barcelona. I després d´una prova, hi vaig entrar a trevallar.

M´havien preparat molt bé, el que passa que les máquinas d´escriure d´Oficinistas, eran d´avans de la guerra "cacharros" i amb aixó si que era molt patosa i a sobre aleshoras, encare no existien els paperets borradors., sino que eran unes gomes rodones, i de vegades s´estripavan a els papers, tampoc jo havia fet servir mai el paper carbò per les copies i deixava les meves emprentas. O sigui que varen tenir amb mi una paciencia que ni els budistas.Però per altra banda no tenia faltas d´ortografia i de taquigrafía i arxiu en sabía prou.

Allá també vaig apendre a atendre la centraleta, al posarse malalta una noia la Aurora Blasi, que era una rosa molt bonica, semblava estranjera.( Al cap d´uns anys de estar jo ja casada), per l´esquela del diari m´en vaig enterar que s´havia mort als 36 anys.

M´anrecordo molt, de la Mª Tersa Mut, la secretaria, amb quin carinyo amb tratava i com m´ensenyava, d´en Vericat i l´Isabel Solé, amb ells agafa el metro, doncs tots tres viviem a Gràcia.I el Sr. Rosario., que estava en el despatx de secretaria.

A Pólizas i havia un senyor que era molt simpatic i amb feia riure molt, el Sr. Camprubí. I el Sr. Matas, i també el Vicente Orozco, i en Bargalló que era tan gros com bó.I l´Ibáñez.També en Forns., els conserjes el Sr. Piedrafita i el Sr. Cristóbal Colón. El Sr. Alfonso, que era el chófer del Sr. Armengol i sempre s´estava posant amb mi (era com si fós el meu jefe, quand estava a la centraleta)I els botones, que devegades amb feian enrabià gastan-me brometes amb la máquina d´escriure, jo ja era prou patosa, que només amb faltava aixó.

Sempre he sigut molt obervadora, i aixó m´ajudat a apendre una mica de cada cosa. Dons, si ajudava a Pólizas, amb fixaba i aprenia el que era una póliza, o un sinistre, amb els borderós, també vaig apendre que els seguros es feian segons els CV. de cada coche. Ah hi també, amb ve a la memoria el Sr. Vidal, que era l´abogat i els inspectors. I no acabaria mai, parlo de les persones que més vaig tractar.


Avui agraeixo al Sr. Rafel Gómez que era el jefe de personal per haver tingut tanta paciencia.


I ara vos vaig a dir perque se m´ha despertat tan la memória.


L´any passat.Amb vaig passar moltes hores al Hospital, cuidan día i nit a la tieta, que vivia amb nosaltres i vaig aprofitar aquestas horas d´atenció i tranquil-litat, per fer regresiò i trobar-me a mi mateixa. Ja que desde als 21 anys que vaig tindre el primer fill , fins ara no m´havia buscat el temps per pensar.


Qui m´havia de dir que amb 59 anys, aprendria a fer sevir l´ordenador, escanejar i encare el que amb falta. I quasi tot per mi mateixa, perque els c meus fills, quand estudiaban -Mamà passam aquet treball a máquina. I desprès apa Montserrat ja t´apanyaràs. Bueno de quand en quand, també m´ensenyant una mica eh¡ Es que cadasqú te la seva feina.


Adèu siau a tots i que tingueu molt bon día. Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró








lunes, 16 de junio de 2008

M´AGRADA ECRIURE COSES BONIQUES

Quina tendresa m´aporta aquesta postal¡¡¡
BON DIA¡¡¡: Hi ha qui amb diu, que escric massa de color de rosa.


Jo pensso que les notcies de la T.V.ja s´encarrega prou d´ennegrirn-nos el día. I a mi m´agrada ser lo mes positiva que puc, ja que per ajudar els demés, primer s´ha de començar per un mateix, amb un pensament positiu, perque "la cara es el espejo del alma" i si una va amb la cara de pomes agras poc podrá fer per al-legrar el día. Encare que ja vaig dir en un altre apartat que també tenim dret a plorar, ja que no som de pedra.

Però el riure també es una pasada. I aci va el xiste:

Un catalá, com jo,

Es trova una tirita,

I va i es fa un tall per aprofitar-la.

Bé això es la fama que ens han posat, però hi ha persones molt generosas, com a tot arreu.

De tan en tan tots tindriam que treure el nen interior i gasta una mica d´inocencia.

Jo, de petita volia ser gran, i amb crepava el cabell, i amb 13 anys ja amb vaig posar una faldilla estreta.I ara si pogués tornar enrera, trenetas i mitjonets. Encare que els 19 anys, de vegades ja m´en feia de cuetas,Inclús de casada quand ja estave en estat del Pere.Aleshores ja amb sabia greu el temps perdut de petita.

Tinc una amiga que es pallassa sense fronteres i fa risoterapia. I vaig anar un parell de vegades. I vos puc dir que vaig disfrutar com una criatura.

I ara quand veig a la meta neta, amb torno altre vegade criatura i com disfruto jugant amb ella¡¡¡


Adeu siau i a intentar ser el mes positius que puguem. Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró


L´ INSTITUT FRANCES DE BARCELONA

To el grup de la classe del curs 1967.Jo mi marcat amb una creu
Bones tardes: Amb ben dinat m´he posat a mirar la caixa de fotos.Cosa quem ho faig molt sovin.Doncs, a part dels albums, en tinc una caixa enorme plena. A mi aixó de la foto digital no m´agrada gaire. Prefereixo , la fotografia clásica.I he trovat una que amb vareig fer l´any 1967, amb els companys i companyas de clase.

Va ser el 1er any. I jo tenia 18 anys i anave al vespre.

Aquest Institut estava situat al carrer Tuset., prop de la Via Augusta.No se si el deuen haver cambiat de lloch.Ja ho miraré per Internet.

A mi sempre m´en agradat molt els idiomes.Però al casar-me i tenir el 1er fill tant jove, al acabar el curs superior, ja no vaig continuar. Be, si quan el Pere va cumplir el seu 1er any, el deixava a la meva mare i vaig anar a fer la repas del que ja havia estudiat.

Encare que estabam en régim franquista, allá ja si respiraba un ambient més avançat. Però aixis i tot men van dir que hi havia un alumna que era policia secreta.

Avui, que ja sóc avia, m´agradaria apendre l´ingles.Això es un proposit que tinc.Ara bé no se si ho faré.També vull anar clssses de catalá(bueno aci en diuen valencia), per corretgir-me l ´ortografia, dons Dèu ni do les faltes que faig.Adèu que tingueu bona tarda.

Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

domingo, 15 de junio de 2008

LA PUBILLETA

Bones tardes:Avui diumenge, torno a escriure.
No sé si conexereu la poesia d´en Federic Sole(Serafí Pitarra).
Fa molts anys, que va escriure una poesia sentimental i dramática La Pubilleta.
Es la historia d´una nena, filla d´uns pagesos rics de una Masia Catalana, el Mas de Can Pi.
Era al-legra com una perdiueta I fantasiosa, tant que ja se sentia la mestressa de tot el mas.
Però un bon día va neixa el seu germanet i la gent, sensse penssar que podien despertar-li els gelos.Le deian: l´hereuet ja t´ha tret de caseta.
I mica mica, la nineta, es va anar apagant.Ja no menjaba, ni reia....
Jo tinc, un video aci al meu bloc, al mes decembre.Que recito aquest vers.(A ma dreta teniu els mesos, punxeu decembre)
Vos invito a veurel. Sino tambe podeu veuel per Youtube i deprés punxar youtube Broascard yourfel. I busqueu La Pubilleta. Jo he omitit algunes estrofes, perque es molt llarg i no he volgut fer-me pesada.
Avui dia en ple segle XXI, encare i han moltes pubilletas descriminades,en els treballs, la famlia i altres llochs.Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

COME TU MISMO LA FRUTA-ANTONY DE MELLO,s.j.


Bon día avui una historieta d´Antony de Mello. La copio en castellà es del Llibre El Canto del Pájaro.


En cierta ocasión se quejaba un discípulo a su Maestro:


"Siempre nos cuentas historias,

pero nunca nos revelas su significado"


El Maestro le replicó:


"Te gustaría que alguien te ofreciera fruta

y la masticara antes de dártela? "


Nadie puede descubrir tu propio significado en tu lugar. Ni siquiera el Maestro.


--------------------------


Vos he de dir que jo també tindria que apendre una mica. De vegades m´he passat de mare sobreprotectora.Però es que voldria el millor per els meus fills. I m´agradat avisar dels perills.També amb passa amb les amigues i amb el meu marit. -No mengis aixó et fará mal....Amb sento com una gallineta cloca. Amb tot el meu carinyo.Desde Valencia.Montserrat llagostera Vilaró





sábado, 14 de junio de 2008

EL GRUP ESCOLAR RIUS I TAULET

Aci ja més grans, tindirem uns 13 o 14 anys, jo ja estudiaba a Oficinistas, però aquell dia vaig anar a recollir un Diploma.Primer la nena Jiménez(no recordo el nom)
Montserrat Esparza,Neus Garsaball, jo, i Mª Teresa Castañer.La Directora,fent un petó a la Neus i entregant els diplomas.
Aquesta fotografia me la van fer per entrar al Grup Escolar Rius y Taulet, jo tenia 9 anys

Bon día: Aquesta nit hi somniat amb el Grup Escolar Rius i Taulet. I això te una explicació, es que avans d´ahir la meva amiga Cristina, que viu a Barcelona, amb va dir que avui dissabte a la nit es celebra el 50 aniversari de la seva fundació.I amb va quedar gravat. I ara començo a explicar la meva estada en aquest col-legi.


Va ser el setembre del any 1958, jo tenia 9 anys, quand vaig anari per primera vegada. Surtia del Col-legi de Sta.Rosa.


Mes o menys m´enrecordo de la Directora, una senyora bastan jove i amb olleres, crec el seu nom es o era Antonia.Al conserge que era un senyor al i prim , amb el cabell gris pentinat amb ralla el costat i bigoti.


La primera mestre va ser la Srta. Gastesi, després al Srta.Valles, una senyora gran i molt dolça, que a part ens donava classes de cant i va formar un coro.També recordo a la Srta.Cecilia una molt joveneta, que ens donave clases de mecanografia .La madame que ens ensenyava francés i dibuix.Però aquestas clases eran extra escolars.Mes tard vaig passar de classe amb Dª Prudencia,que era molt beata i els tenia molt ben posats. Sabia ensanyar molt bé.Però jo li tenia una mica de por.Ella volia que jo anés al Institut i fes el Batxillerat, però al final vaig anar a l Orientació Católica per Oficinistas(bueno avans era Orientación, questió del Regim).M´enrecordo molt de les companyas de classe. i dels seus noms, las que més Cristina Montero,Lucia Gallego i la seva germana Mª Dolores,,Pepita Martínez, Mª Luz Pueyo,Rosa Ana Subirana, Ureta, Montserrat López, Eulalia planas,Neus Garsaball, Ana Maria Boronat, Mª Teresa Freixas, Mª Teresa Castañer, Pilar Gil, Julita Galán, les meves amigues Montserrat e Irene Anglada, Gea,( que sabia cusir molt bé), unes que eran molt amigues Beatriz Rojas i Serrato, la Carmen Borrull, (que era molt morena , amb uns ulls verts preciosos,), Montserrat Esparza, Nin de Cardona, Lasa, Giménez,Rosa Maria Almazán. Aznar,Felicidad, Montserrat Reina i la seva germana(amb el cabell pel roig) les germanas Santafe, Guerra, Cristian, Quinquilla ,la Margarita Pertegás, molt deportista ella i avançada per aquell temps, dons ja reveindicava el vestir a lo xico i no s´amagava de les seves preferencias( es que d´algunas m´enrecordo només del conom i d´altres del nom.) i d´altres les recordo, pero s´en oblidat els noms.Mentres vaig escribint, les puc vizualitzar d´una manera molt clara. Ah de manera que m´en vagi recordant les aniré afegin. Companyes vos desitjo el millor a totes¡¡¡


Fa 50 anys aquest col-legi estaba molt ben montat.Doncs, tenia els seus menjadors,( on els les tardes ens donaven de berenar llet amb polvo ).La sala de gimnás, la sala d´actes i la capella.



Jo el gimnás no el vaig fer sevir mai, perque era una negada pels deports, pero en camvi , allà a
la sala d´actes, si que vaig pujar a l´escenari. El record més dolc, es l´any que vaig fer de Mare de Dèu , a la representació dels Pastorets.També vareig coneixer al pare Vidal, que ens donave clases de Religió i jo deprés vareig continuar tratan-lo com a confessor i el feia servi de psicóleg, doncs com ja he explicat amb un altre página li contave els meus problemes.Anys desprès ens va casà al Gabriel i a mi.


El Grup Escolar Rius i Taulet está situat a la Pl. de Lesseps, suposo que ara deu haver canviat molt.


Amb aquest escrit faig homenatge al Grup Escolar Rius i Taulet i a totes les companyas i professoras que van compartir aquells anys amb mi.Desde Valencia amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

viernes, 13 de junio de 2008

AVUI AMB CENTRO AMB EL PRESENT

Per tots aquesta bonica postal
Hola bon día:


Segú que a molt psicólegs, no els hi agrada que col-leccioni records. Be avui faig cas. I parlo del ara. Son les 12,30 del migdia i ara estic contenta, perque vindrán els meus fills a dinar i també el meu tresor, la neta la Lucia.

Per mi aixó es un regal, que vull aprofitar prestan atenció només en aquest moment. Ara cuinarem una fideuá de peix.

Sembla que ja s´está arreglan la vague dels transportistas i els mercats ja están mes plens d ´aliments.

Jo voldria que tot-hom estigués content i agradar a tota la gent, però això es impòsible i ja que asumiro.

Desde Valencia vos desitja molta pau.Montserrat Llagostera Vilaró.
Bueno , ara a les 2,30 m´ ha trucat un fill(el de la nena , que no pot vindre).Però no passa rés. Ja la veuré un altre moment¡.
Ja ha está la fideuá en marxa i fa una oloreta més bona¡.Montserrat.

jueves, 12 de junio de 2008

LA SARDANA

Aci al mig, jo amb 14 anys, amb un Aplec
Bones tardes: El gran poeta Joan Maragall va escriure:



LA SARDANA


1


La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil-lant.

Ja es decanta a l´esquerra i vacil-la,

ja torna altra volta a l´esquerra dubtant,

i s´en torna i retorna intranquil-la,

com mal orientada l´agulla d´imant.

Fixa´s un punt i es detura com ella...

Del contrapunt arrencant-se novella,

de nou va voltant.


La sardana es la dansa més bella

de totes les dances que es fan i es desfan.


2


Els fadrins, com guerrers que fan via,

ardits la puntegen; les verges no tant;

mes, devots d´una santa harmonia,

tots van els compassos i els passos comptan,

Sacerdots els diríeu d´un culte

que en mística dansa s´en vénen i van

emportats per lo símbol oculte

de l´ampla rodona que els va agermanant .

Si el contrapunt el bell ritme li estrella,

para´s, suspesa de tal meravella...

El ritme tornant,

La sardana es la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan .


3


El botó d´eixa roda, quin era

que amb tal simetria l´anava centran?

Quina mà venjativa i severa

buidava la nina d´aquest ull gegant?

Potsé un temps al bell mig s´hi apilaven

les garves polsoses del blat rosejant,

i els suaus segadors festejaven

la prodiga Ceres saltant i ballant..

Del contrapunt la vagant cantarella

sembla estrafeta passada d´aucella

que canta volant:

la sardana es la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.


4


No és la dansa lasciva, la innoble,

els uns parells d´altres desaparellant:

es la dansa sencera d´un poble

que estima i avança donant-se les mans.

La garlanda suament se deslliga;

desfent-se, s´eixample al volant;

cada mà. tot deixant a l ´amiga,

li sembla prometre que ja hi tornaran.

Ja hi tornarán de parella en parella¡

Tota ma pàtria cabrà en eixa anella,

i els pobles dian:

la sardana es la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.



Preciosa poesia la de Joan Maragall, dedicada aquesta dança que uneix als macos i lletxos als alts i baixos, a totes les races i cultures. Amb aquesta anella no hi i ha descriminació.


Quina llástima que aci Valencia, no en facin¡¡¡

La sardana es la dança de les energies, doncs tot donan-se les mans ens unim amb una armonia i pau al compás de la tenora, el floviol i demés instruments. Adeu-siau amics de las sardanes.
Desde Valencia, Montserrat llagostera Vilaró.






Aci teniu a l´Escolania San Agusti de Sabadell, interpretan la sardana Record de Calella.M´encisa com cantan aquets nois.

miércoles, 11 de junio de 2008

QUE ES PER MI LA LECTURA

Si es llegeix, disfrutan de la naturalesa.Quina passada¡
Aci, amb 13 anys al pati de casa.

Bon día: Desde molt petita una de les mes grans aficions es la lectura


De petita. Vaig començar amb els Patufets del meu pare, els llibres de Folch i Torres.Els contes de princeses i també els d´aventuras de Julio Verne.Al meu germà col-lecionava uns llibrets molts petites, que es deian pulga i jo també els llegia. També m´encantavan els T.B.O.S i ja de més grandeta amb comprava" Tu canción hecha historia.", on hi havien la lletra de la cançò, amb una historieta basada amb el tema(sempre d´amor romántic)i la fotografia del cantan.


Quand estava malalta hi havia de fer llit no m´avorria mai ,aleshores m´entretenia amb unes revistas Blanco i Negro, molt antigas, de principis de Segle, que estavan encuadernadas amb grans volumens i crec que havien sigut dels meus avis.Allà, parlavan del Rei Alfons XIII, i dels polítics de la seva época.També hi havien relats dels germans Alvarez Quintero, sainetes que a mi m´agradavan molt.Ah i tambe els llibres de Sants. Sobretot les poesias de Sta. Teresa de Jesús.


Actualmet, no tinc gaire temps.Ara estic llegin la Catedral del Mar hi disfruto molt.I com m´imagino la Barcelona de l´época medieval ¡


La lectura, amb relaxa, es com si visqués amb un altre món, es un altra manera d´evadir els problemes. I si es llegeig a la platja, o a la muntanya.Quina passada¡


Hi ha una escritora, Concepció Calleja, que escriu sobre la Duquesa d´Alba, que també disfruto llegin-la, m´agrada la seva manera tan clara i sencilla com explica les coses.


Quand vivia la tieta Maria, ella comprava cada día l´Avui.I s´enfadava, deia: -Ja veureu que quand amb mori, deixareu de comprar-lo.Es que vivim a Valencia, i si no es per encarrec no el porten. I en Gabriel en compra d´altres.Encare que alguna vegada jo si que el compro.


També m´agrada molt la poesia.




Que tingueu un día molt feliç.Desde Valencia, Montserrat Llagostera Vilaró

SER FELIÇ UNA ESTONA NO COSTA DINERS


De vegades no sabem disfrutar del cant dels ocells, i aixó es gratis.

Que tingueu molt bon día: Amb una societat on prima el que te el millor cotxe. El milllor xalet.El mes guapo el mes alt el mes deportista.Jo dic no.


La gent quantas vegades ens hem deprimit, perque els nostres objetius sen anat a fer punyetes(perdoneu el taco). I hem estat tan enfonsats que no hem sapigut respirar, agafar les coses amb calma o inclus resar, aleshores ve la pau interior, el cervell s´espabila i venen les solucions als problemes.


Avui día mentres ja nens que no tenen ni per menjar, amb aquest paisos del que diem el tercer món, d´altres tenen tants juguets per reis i, sants i cumpleanys, i no saben amb que jugar.


Sempre recordo que el meu pare m´explicava que de petit amb una caixeta de cartó i un cordillet es feia un camió i la mare amb un trós de drap, cordill i serraduras es fabricava una pepona, i tan feliços. Això si molt ben educats.No com ara que fins i tot jo de vegades dic tacos.


Mireu una vegada que ens van fer una de molt grossa.Ja fa molts anys. Jo vaig dir-li al meu marit:No et depremeixis Gabriel:-Mira aquest Cel estrellat, mira les montanyas.Respira això no t´ho poden pendre.Respira... I jo resaba, resaba, .Això amb va evitar caure en el pou de la depressió.I al final els problemes, amb paciencia, amor i serenitat, es van solucionar.


De vegades la meva mare que era molt pesimista, quand jo tenia il-lusions i me las xafava,Jo li deia- Mamá no vegis les coses tan negres. -Es que nena tu no tocas de peus a terra.Jo soc realista. I de realista rés. Jo procuro sempre veure el got mig ple i lluitar.E inclús dormo molt be. També vos tinc que dir que tot aixó mo he trevallat molt.


Es cuestió de valorar coses que tenim el costat, que no valen diners, i ens passan desaparcebudes.Com el sonriure d´un nen o nena, la sabiduria de la gen gran, el cant dels ocells, escoltar bona musica, ajudar als demés(això també dona pau interior). En fi tantes i tantes coses...Vos desitjo, molta, molta pau...Montserrat Llagostera Vilaró



martes, 10 de junio de 2008

JA HA SORTIT EL SOL




Bon día:Aci a Valencia, ja ha sortit el sol. Després d´uns días d ´agraida pluja.


Avui no parlo de mí.


Tant sols vos deitjo el millor i vos dedico aquestes dos postals.Montserrat Llagostera Vilaró.